Partim de l’àrea recreativa del convent d’Agres, que compta amb taules de pedra i fusta, restaurant i font. Iniciarem la pujada pel marge esquerre des del que podrem veure del Barranc del Molí i la població d’Agres amb la seua fisonomia característica, lliscant-se pel pendent de la muntanya. En pocs metres ens situem als mateixos peus del santuari (punt 1). La senda, prou empinada al principi, s’endinsa en el poblat i ombreig Barranc de l’Assut, que s’ajunta aigües baix amb el Barranc del Molí, on es va construir l’assut, a fi de regular d’abundant cabal. La senda contínua elevant-se, trobant moltes travessies que han anat obrint-se durant anys; per tal d’evitar la incipient erosió, recomanem seguir sempre l’opció de menor pendent. Travessarem la vessant colonitzada per un interessant matoll mediterrani amb pi blanc. A poc a poc anirem donant-nos compte de la captivadora panoràmica que va emergint a les nostres esquenes. Creuarem una pista forestal que condueix al barranc de la Teixera d’Agres, però nosaltres seguirem cap amunt, continuant per senda fins a arribar als voltants del Refugi del Montcabrer del Centre Excursionista d’Alcoi (punt 2), on es localitza la Cava del Teix (construïda al s. XVIII), i que passa pràcticament desapercebuda per estar totalment coberta d’hedra. A esta altitud serà fàcil trobar la carismàtica i apreciada sàlvia de Mariola i el punxant piorno blau, ben adaptat al vent i les gelades. Coronant el cim del Molló del Teix, també conegut com Comptador, es troba enclavada la caseta de vigilància. Este punt ofereix una situació privilegiada des d’on podem contemplar el colossal Montcabrer, les valls interiors de Mariola, el Recingle i la Cava Gran, la Valleta d’Agres i les comarques de la Vall d’Albaida i la Costera, el Benicadell, el pantà de Beniarrés i la Safor al fons, Albureca, Almudaina, la Serrella i Aitana. Per a continuar l’itinerari seguirem per la pista forestal que descendeix en direcció sud-oest de la Cava Gran (també anomenada Cava Arquejada) (punt 3),Cava Grande o Arqueada símbol inequívoc d’esta serra. Construïda entre els segles XVII i XVIII, va estar en ús fins a principis del s. XX, tornant-se a utilitzar puntualment durant la Guerra Civil. Té 11 m. de profunditat i 15 m. de diàmetre interior, amb sis arcs d’estil gòtic apuntats en els extrems de l’hexàgon exterior i units en el centre; esta estructura sostenia la volta de biga i canyís, rematada amb teula moruna. En el seu interior pot veure’s un vigorós teix. En este sector elevat de la serra, trobem l’hàbitat prioritari de moltes aus com el corb, l’esterrossador ros, l’acentor alpí, la rara titeta campestre; a més d’aus rapaços com el xicotet soliguer o l’àguila real. Tornarem sobre els nostres passos fins al Refugi i agafem la pista forestal que baixa per l’esquerra en direcció nord-oest, permetent-nos contemplar en tot moment un paisatge, no per antroporitzat menys bell, amb la valleta d’Agres i les serres que la tanquen en l’horitzó. Al llarg del camí trobarem nombroses espècies típiques del matoll mediterrani amb un estrat arbustiu compost per ginebre, coscoll, argelagues, romer, bruc, matapoll, estepes i altres plantes de menor port com la camamilla borda, el timó, i l’ungla de gat, colonitzant fissures i forats a la vora del camí. Alhora que descendim, podem trobar senyals d’alguna fagina, rabosot o porc senglar. A l’estiu és més fàcil trobar algun rèptil com la colobra d’escala. Després de diverses corbes, el camí passa per la coneguda a Agres com la Font del Tio Rufino, per a acabar encreuant-nos amb una pista asfaltada, que de seguir cap a l’esquerra (cap a occident), ens conduiria a l’àrea recreativa del Molí Mató, on es conserva un dels millors exemples valencians de vegetació associada a fonts i brolladors, sobre una tosca d’extraordinàries dimensions. Per a tornar al punt d’inici, girarem a la dreta, arribant fins a les primeres cases del poble i continuant pel camí del convent, flanquejat per monumentals xiprers que ens donen la benvinguda de nou, per davant de les cavitats conegudes com La Cova dels Bous.
